Masclisme i assetjament a la plaça del Diamant

10.7.17

Hola, petits pingüins!

Fa poc, per a classe, vaig llegir el famós llibre de La plaça del Diamant, de l'escriptora catalana del segle XX per excel·lència, Mercè Rodoreda. Des del principi, em vaig adonar del perfil de maltractador que tenia un dels protagonistes, en Quimet, parella de la protagonista i narradora, la Natàlia (o Colometa). Mercè Rodoreda sabia molt bé de què parlava, que ho havia sentit explicar a algú molt proper o que fins i tot ho havia viscut ella. Així doncs, avui volia fer un petit anàlisi d'aquests personatges a partir de la seva relació.

La Natàlia i en Quimet es coneixen a un ball a la plaça del Diamant. Ella no vol que s'hi acosti, però ella ho fa igualment. Llavors, ella arrenca a córrer per allunyar-se, però ell no ho permet. L'agafa per tal que no se'n vagi. Coarta la seva llibertat, el seu dret a voler estar a sola, a no voler estar amb ell.
I va dir, quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vostè i jo ballarem un vals de punta a la plaça del Diamant... volta que volta... Colometa. (...) Li vaig dir que em deia Natàlia i quan li vaig dir que em deia Natàlia encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa. Va ser quan vaig arrencar a córrer i ell corria al meu darrera, no se m'espanti... ¿que no veu que no es pot anar tota sola pels carrers, que me la robarien?... i em va agafar pel braç i em va aturar. (...) I vaig tornar a córrer.  I ell al meu darrera. pàg. 21
Encara no sé com, en Quimet i la Natàlia comencen una relació. Des d'un primer moment, es veu que alguna cosa no rutlla bé. Ell està tota l'estona dient "Pobra Maria!" (podem pensar que fa referència a alguna antiga promesa), ella també ho pensa. També li fa saber des del principi que s'ha de sotmetre a les seves opinions
Em va dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé. Va fer-me un gran sermó sobre l'home i la dona i els drets de l'un i els drets de l'altre i quan el vaig poder tallar vaig preguntar-li:
-¿I si una cosa no m'agrada de cap de les maneres?
-T'ha d'agradar, perquè tu no hi entens.
 pàg. 26
Més endavant, la gelosia comença a resultar malaltissa, fins al punt que l'obliga a deixar la seva feina a la pastisseria perquè pensava que el pastisser la mirava.
Ens vam barallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva mania amb el pastisser.
-Si el torno a veure que et mira el darrera amb aquells ulls, entraré i ja em sentirà, cridava. Va estar dos o tres dies desaparegut i, quan va tornar (...) va dir que havia vingut a demanar-me explicacions, perquè m'havia vist passejant amb en Pere. Li vaig dir que em devia haver pres per una altra. Va dir que era jo. Li vaig jurar que no era veritat i ell jurava que sí.
 pàg 37
Després d'això, discuteixen fortament i en Quimet diu que totes les dones són boges. Li fa prometre que no tornarà a sortir mai més amb en Pere, i que s'havia d'agenollar per demanar-li perdó. (ella no havia sortit amb en Pere). Així doncs, veiem que en Quimet és un controlador i un possessiu amb la Natàlia, i molts cops va més enllà:
Vaig entrar al nostre dormitori i fins allà em va seguir i em va tirar a terra i em va ficar a sota del llit empenyent-m’hi pels peus i ell va saltar damunt del llit. Quan provava de sortir em picava el cap des de dalt, ¡castigada! Cridava. I fos per la banda que fos que jo volgués sortir, ¡plam! la mà al cap ¡castigada! Aquesta broma, després, me la va fer moltes vegades. pàg 53
Finalment, en Quimet se'n va a la guerra i mor, i la Colometa troba així una salvació del que només podria haver acabat en un final tràgic.


Un dia com avui va néixer Marcel Proust...

2 comentarios:

  1. Yo también me leí el libro para classe y la verdad que no es de esos libros que coges por gusto propio, sino de los que te obligan pero al final te das cuenta de que es un libro que deberia leer la gente. Muy bonito y trágico. Merce Rodoreda es toda una escritora de los pies a la cabeza.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mí no me gustó demasiado pero coincido contigo en que es un libro que se debe leer. Un abrazo, y nos leemos.

      Eliminar

Santa Template by Mery's Notebook © 2014
Adventure Time - Penguin