La venjança dels panteres negres ~ Gemma Lienas

19.5.16

Hola, petits pingüins!

Avui us porto una nova ressenya. Aquest cop es tracta de l'últim llibre d'una autora que m'encanta, la Gemma Lienas. La seva novetat és ni més ni menys que La venjança dels panteres negres, una novel·la amb moltíssima acció que es llegeix en un tres i no res. Voleu saber-ne més? Doncs aquí teniu la meva opinió! Per cert, n'estem fent una lectura conjunta durant el mes de maig!

Autora -> Gemma Lienas
Número de pàgines -> 
Editorial -> Bromera
Any de publicació -> 2016
Idioma original -> Català


L’Òscar és un adolescent sense gaires perspectives de futur. Les seves úniques il·lusions són la seva germana petita, la Mabel, i els col·legues de la banda, els altres panteres negres. Amb ells se sent part d’alguna cosa. En canvi, el Baldo, el líder dels Black Panthers, sembla segur d’ell mateix, seductor i carismàtic. Però el mouen la violència i el desig de venjança: carregar-se en Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliés davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, en Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o els panteres? Al costat de qui es posarà l’Òscar?
Sincerament, abans de llegir el llibre, tenia un xic de por: feia molt temps que no llegia res de l'autora i no volia que el llibre em decebés. Per sort, les meves pors no s'han complert i he pogut trobar en aquesta novel·la una lectura realment additiva. Ara, el que em fa por és no trobar les paraules adequades per escriure aquesta ressenya.

"Perquè, encara que fa sis anys li resultava insuportable netejar-li les caques a la nena, després ha hagut d'admetre que la merda uneix."

La venjança dels panteres negres ens explica moltes històries diferents, però al final veiem que totes tenen quelcom en comú, a part que tots els personatges viuen en risc d'exclusió i la majoria d'ells són immigrants, sobretot sudamericans. Em va sorprendre molt gratament la gran quantitat de subtrames que s'hi desenvolupen: des de violència de gènere i relacions tòxiques fins embarassos no desitjats, l'alcoholisme i les drogues, també la venjança (no podria ser d'una altra manera degut al títol), i fins i tot l'amor als pares o als germans. La crítica punyent que l'autora decideix fer al masclisme em sembla molt acertada.

El que em va agradar menys de la novel·la (a part de l'edició, que no m'agrada gaire) és que s'introdueixen tots els personatges massa ràpid. En deu pàgines ja estaven tots en acció! Això al principi em va despistar una mica i fins i tot vaig haver d'anar amb un full per tal d'apuntar-me el nom dels personatges, però em vaig acabar acostumant.

Crec que el millor que podeu fer és aventurar-vos amb aquest llibre sense saber-ne gaire cosa, però si voleu motius per llegir-lo en tinc uns quants. En primer lloc, s'ha de dir que és molt real, emocionant i additiva. Perfecte per llegir en una tarda, amb personatges de carn i ossos i situacions que realment et faran posar la pell de gallina amb les perfectes descripcions de l'autora. També vull dir que el final és al·lucinant, molt impredictible i ple d'adrenalina, val la pena llegir la novel·la només per ell. Jo vaig acabar el llibre un divendres a la nit i vaig estar donant-li voltes tot el cap de setmana!

"Només és com ell: una perdedora. La vida li va tan gran que ignora què n'ha de fer."

En conclusió, La venjança dels panteres negres ha resultat una lectura àgil, additiva i molt visual (gairebé semblava que estigués veient una pel·lícula) que recomano a tot aquell/a que estigui buscant quelcom diferent i vulgui passar una molt bona estona.
7/10

Un dia com avui va néixer Elena Poniatowska...


*Moltes gràcies a Bromera per l'enviament de l'exemplar*

4 comentarios:

  1. Hoola!
    Doncs la veritat és que a mi també m'encanta la Gemma Lienas. Des d'Emi i Max fins al Diari lila de la Carlota, és realment una escriptora genial i que sempre recomano molt.
    La venjança dels panteres no l'he llegit, però pel que dius té molt bona pinta i pot ser que li doni una oportunitat.
    Gràcies per la ressenya, en sabia ben poc d'aquest llibre!
    Una abraçada, ens llegim! <3

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si se la dones, no te'n penediràs! Moltes gràcies pel comentari!

      Jo vaig conèixer la Gemma el dia de Sant Jordi i la veritat és que és una dona maquíssima.

      Eliminar
  2. Hola!

    Doncs la veritat és que quan he llegit la sinòpsis no m'ha atret massa, però després de llegir tot el que tens a dir sobre el llibre em crida molt més l'atenció i és possible que li doni una oportunitat quan acabi amb els que tinc pendents!

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, la veritat és que a mi tampoc em cridava gaire l'atenció però la Gemma Lienas... És molta Gemma Lienas ;-)

      Eliminar

Santa Template by Mery's Notebook © 2014
Adventure Time - Penguin