Crònica: Sant Jordi 2016

2.5.16

Hola, petits pingüins!

Avui us vinc a parlar d'un dels millors dies de la meva vida, sense exagerar. Us estic parlant del 23 d'abril d'aquest mateix any, també conegut per ser el Dia del Llibre o Sant Jordi.

L'any passat vaig haver de passar la tarda tota soleta a la ciutat condal, però aquest any ha estat del tot diferent: vaig anar-hi amb un munt d'amics! Gràcies al concurs #recomanollegir i les llibreries Laie, un grup de bloggers literaris i booktubers vam poder veure com era Sant Jordi des de dins.


A les 10:30 ens reuníem tots a la paradeta de Passeig de Gràcia amb Casp, però algunes ja hi érem un xic abans: la Mixa, la Maria Eugenia i jo la fèiem petar amb el Jordi mentre els altres anaven arribant. Tot seguit, ens van explicar una mica el funcionament de l'acció i ens van donar una bossa amb una xapa identificativa (sumada a la que jo ja portava de pingüí!), alguns catàlegs, una tassa supercuqui un llibre de la nostra elecció. En el meu cas va ser Hurra, de Ben Brooks.

Aquesta foto és de més tard, però és que OMG sortim tan cuquis.
Ja eren més de les 11, i vam decidir anar tots junts a Plaça Catalunya per tal que ens firmessin Javier Ruescas i Manu Carbajo, autors de la trilogia Electro. Hi havia moltíssima cua, així que en Marc, l'Elena i jo vam aprofitar per anar a veure la Care Santos i en Jordi Sierra i Fabra que eren a la mateixa paradeta. La primera em va firmar Mentira, i el segon Allà on sigui el meu cor (que per cert, en vaig fer ressenya fa temps). Molt agradables els dos!



Vam tornar a la cua del Javi i en Manu: encara hi havia molta gent davant nostre! Jo portava Némesis, el desenllaç de la trilogia Electro; per tal que me'l firmessin. Darrere nostre hi havia uns nois de Manresa supersimpàtics, i vam aprofitar per fer-la petar una estona. Ara sí: era el nostre torn. Em va sorprendre molt que els dos escriptors anessin tan atabalats i estressats: era tan sols primera hora de firmes!



Vam reunir-nos tots i vam decidir anar a la parada de Laie a la Pedrera. Però, just després de sortir, en un semàfor de Plaça Catalunya; en Marc i jo ens vam perdre de la resta del grup i vam haver de fer la travessia tot solets. Hi havia moltíssima gent! Un trajecte que es fa normalment en quinze o vint minuts, vam tardar gairebé una hora de la gentada que hi havia.

Per fi vam retrobar la resta del grup! La Maria Eugenia, en Bernat i jo ens vam posar a descansar davant d'un portal, mentre fèiem el ruc una mica (molt). També vaig aprofitar per fer unes quantes fotos i vídeos. També em vaig retrobar amb la Care Santos, que estava firmant allà.


Després de descansar una bona estona (que ja ens ho mereixíem!) vam anar directes a la llibreria Laie del carrer Pau Claris, on vam dinar i vam seguint-la petant una estona. Ens vam haver d'acomiadar de l'Ainhoa i la Janett, que ja marxaven. Tot seguit, la Mixa i jo ens vam dirigir a la parada Laie de Passeig de Gràcia amb Casp, on firmava en Jonas Jonasson en deu minutets. Érem de les primeres de la cua, i darrere nostre hi havia molta, molta gent!

L'escriptor suec va arribar puntualíssim, i després que firmés les persones que havien arribat abans que nosaltres, va arribar el nostre torn. Em va sorprendre molt gratament la seva simpatia! Pensava que els suecs serien més tancats... Vam parlar en anglès directament amb ell (tot i que tenia una traductora) i em va poder firmar L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra.


Gràcies a la seva editora, la Mixa, l'Alona i jo vam poder fer-li una entrevista. Va ser genial! Tot i disposar només de cinc minutets, l'home va ser molt agradable i va respondre a totes les nostres preguntes. Què estava escrivint, per què pensa que la gent llegeix els seus llibres... Fins i tot ens va dir que estava escrivint només per tornar a passar Sant Jordi a Barcelona!

La meva cara d'emoció continuguda total.
Vam seguir en aquella paradeta una estona més descansant i fent entrevistes. Després, l'Alona, la Maria Eugenia i jo ens vam dirigir a la Laie CCCB, on firmava l'adorable Ben Brooks. Va arribar realment tard (uns quaranta minuts!) i jo m'estava posant nerviosa: no podria veure la Gemma Lienas! 

Per fi va arribar i com no érem de les últimes de la cua, en poc temps va arribar el nostre torn. Ens va preguntar si érem companyes d'escola, i li vam respondre que no, que ens havíem conegut a una trobada de lectors. Li vaig explicar també que Lolito m'havia agradat moltíssim i que l'havia recomanat a elles, i per això estàvem les tres allà.

Vaig poder parlar una estona sola amb ell i li vaig dir que el seu llibre m'havia marcat moltíssim i que ara estava amb ell allà i per mi era com... (estava tan nerviosa que no em sortien les paraules), i ell em va contestar amb un somriure i preguntant-me si era veritat. Finalment, em va firmar Lolito i Hurra amb una lletra indesxifrable i em vaig fer una foto amb ell (i li vaig fer una abraçada, supercuqui).


Finalment, les tres noies ens vam dirigir al Palau de la Virreina, on firmava la Gemma Lienas. Tal era la nostra sort, que va començar a ploure a bots i barrals. Però no ens vam desanimar, i en vint minuts ja érem parlant amb ella!

He de dir que és una dona molt simpàtica, va estar agradable en tot moment i fins i tot va reconèixer El Pingüino Lector! Li vaig explicar que em feia moltíssima il·lusió conèixer-la perquè jo també era feminista, que de poc no ens vam trobar a la manifestació del 8 de març... També que m'he llegit tots els seus llibres excepte dos, i que els meus preferits són El diari lila de la Carlota i El diari blau de la Carlota.

CUQUIS.
Just quan marxàvem, vam veure que estava exposat El rastre brillant del cargol a molt bon preu, així que no vam dubtar en comprar-lo i tornar a que ens el firmés. En resum, em va firmar res menys que quatre llibres: Bitllet d'anada i tornada, El diario amarillo de Carlota, La venjança dels panteres negres i El rastre brillant del cargol.


Després de la nostra excursió, ens vam dirigir a la llibreria Laie, on ja hi eren tots. Ens vam anar acomiadant a poc a poc, no volíem que s'acabés un dia tan genial! Això sí: a mi encara em quedava una última firma, la de l'Alejandro Palomas, així que em vaig dirigir a Rambla Catalunya.

BERNAT SEXY
L'autor va arribar amb moltíssim retard (gairebé tres quarts d'hora!) però érem poquetes persones a la cua (tan sols vuit o nou), així que vaig acabar ràpid: això sí, primer havia de parlar una estoneta amb ell, que em firmés Un fill i fer-m'hi també una foto.

No jutgeu la falta de llum, eren les nou del vespre!
Ara sí: Sant Jordi s'havia acabat. Esgotada, vaig agafar la maleta amb una mà (sí, portava una maleta amb uns quinze llibres, no cal que em jutgeu) i el bolso amb l'altra, i em vaig dirigir a la parada de metro més propera per tal de tornar a casa.


Un dia com avui va néixer E.E. Smith...

8 comentarios:

  1. Hola!!
    La verdad es que no me he enterado de nada, jejeje, pero se ve, por las fotos, que te lo pasaste muy bien, así que me alegro un montón! ^^
    Gracias por haber pasado por mi blog :D
    Besos <33

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues sí, la verdad es que me lo pasé genial y ¡ya estoy deseando que sea el año que viene para repetir!

      Eliminar
  2. Quina enveja! A mi també m'hauria agradat tindre una llibre signat per Ben Brooks i, per supost, una foto amb ell.

    Un beset!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs no en tinc un, en tinc dos! Va ser genial, un dels millors moments de la meva vida!

      Eliminar
  3. Hola!
    Quin dia de Sant Jordi més espectacular!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, va ser un dia genial! Ho vaig passar superbé!

      Eliminar
  4. Jo també vaig anar-hi, va ser el meu primer any. Un dels millors dies de la meva vida...
    Petons!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo era el segon any que hi anava, i també va ser un dia molt i molt especial per a mi...

      Eliminar

Santa Template by Mery's Notebook © 2014
Adventure Time - Penguin